La meva Egoxarxa
Amb aquest gràfic volem representar la xarxa d’amistats d’un usuari de Facebook concret. Representem cada amic amb un node (un punt) i cada amistat amb un enllaç (una línia). Amb l’algoritme force atlas identifiquem les comunitats i li donem forma. Aquí presentem el gràfic en format web, però també el podem imprimir.
Les dades que necessitem és per una banda una llista de les amistats de l’usuari clau, ii per l’altra una segona llista de relacions, és a dir, amistat entre aquestes amistats. Facebook és força reticent a compartir les seves dades (nostres, al capdavall) a través de API. Així, per obtenir-les, cal fer un scraping. En aquest cas hem fet servir la llibreria Selenium en python i una base de dades MongoDB. Una alternativa senzilla per obtenir-les seria Netvizz o LostCircles.
L’algoritme que fem servir per processar les dades és el force atlas. Així, podem ordenar espaialment les dades en dues dimensions. Cada node es repela els nodes amb qui no està connectat (que hi té amistat) i en canvi atreu els que sí que ho estan (que hi té amistat). Aquest procés el fan totes les nodes a la vegada quan apliques l’algoritme de manera que el gràfic pren forma.
La visualització està basada en una exportació del Gephi, que és el programa que hem fet servir per donar forma al gràfic. Es tracta d’un servei html5 basat en imatges svg. Aquest tipus de format, si bé no és del tot dinàmic, ens permet poder visualitzar gràfics molts complexos sense sobrecarregar el navegador.
L’aplicació d’aquest gràfic es motl variada. Si es tracta de l’ego xarxa d’una sola persona pot servir per veure a simple vista les diferents comunitat en què viu o ha viscut, així com ens ajuda a identificar les persones properes o amb interessos comuns. Si suméssim diverses egoxarxes podríem fer estudis de comunitat sobre sistemes més grans, com poblacions, grups socaisl, etc.
